Encara avui en dia, moltes empreses de fabricació recol·lecten manualment la informació sobre la producció i els temps morts, utilitzant sistemes de recopilació basats ens fulls electrònics de càlcul o registres de dades en paper. Aquesta metodologia no només és obsoleta i requereix un enorme i intens esforç, sinó que a més, la inexactitud del registre implica que les dades no seran del tot fiables. De què serveix als caps de producció tenir informació que no només és incorrecta sinó que en la majoria dels casos és inconsistent amb altres fonts d’informació?. Els retards en la transcripció i generació d’informes fan que es perdi un temps valuós de producció, ja que les accions es prenen molt més tard que succeeixi el fet.

La competència cada dia és més exigent i no té contemplacions: els consumidors compren al venedor que ofereix el millor preu o servei. Els fabricants han d’adaptar-se ràpidament a les fluctuacions de la demanda, la disponibilitat i preu de les matèries primeres i han d’adoptar noves estratègies de manteniment. Tot això implica que les instal·lacions poden desaprofitar més del 40% de la capacitat productiva com a conseqüència del temps improductiu dels equips, d’una capacitat més lenta de procés, de problemes de qualitat i de múltiples influències internes i externes.